De volta!

Hola!

Doncs aixó, ja estic de volta. Uff... No se ni per on començar. Esque fa ser una experiencia unica!! Increible! Fantàstica! Molt, molt i molt difícil d'explicar amb paraules. Una experiencia plena de sentiments, sensacions...

El que si que puc dir es que crec que tot el mon, i quan dic TOT és TOT, hauria d'anar a Àfrica alguna vegada a la seva vida. I no amb una agencia de viatges que et portan a safaris i els millors hotels... Sino anar inclus sense saber a on dormiras. Amb el billet d'avió, poca roba i una mica de diners per dormir i menjar. La primera nit buscar, preguntar, algun lloc barat per dormir. Després durant el dia coneixa a molta gent. Parlar, parlar i parlar. Si feu això, tranquils, que els dies següents de la vostre estancia ja tindreu algun lloc on dormir molt barat o inclús gratuït. Un lloc on si que coneixareu l'África de veritat. La casa d'alguan persona que us ensenyarà com viuen, com pensen, com es buscan la vida per menjar, la seva cultura...

De l'altre manera nomes coneixerieu el que l'agencia vol que coneixeu. Nomes las coses maques per que volgueu tornar a venir o porque ho recomaneu els vostres amics, familiars, etc.

Ara mateix no se si podre estar molt per els blogs. Suposo que el de El m´n de Neyuki si que aniré pujant alguna cosa sobre le viatje, la ONG, etc. Però aquet el tindre una mica abandonat. He de pujar moltes coses al blog de África sin fronteras acabr de fer la web de la ONG, passar al meu ordinar el meu diari, fer con un relat de cada dia del meu viatge.... I si això li sumem que 8 horas el dia dormo, 8 hores treballo ja nomes en quedan 8. De aquestes 8 restem las 3 dels menjars, 5. De les 5 se li pot restar 2 hores al dia que gasto en anar al lavabo, a veure aigua, anar a pica laguna cosa, el viatje en metro a la feina, el temps que em vesteixo i desvesteixo...ja nomes queden 3... i d'aquestes 3 he de fer la web, actualitzar el blog, fer el diari i el relat, fer la mandrosa... Bé, ja us feu alguna idea no?

També m'encantaria tenir temps per passar als vostres blogs i mirar totes les entrades que heu fet aquestes tres setmanes. Pero com es fàcil de deduir, per mi ara mateix és impossible.

Mil petons! Gràcies a la gent que us heu preocupat per mi. Sou tots uns solets!!

Si teniu algun dubte, pregunta... ja sabeu que em podeu comentar!

Fins aviat!!